Plataforma del moviment internacional ATTAC

Moviment internacional per al control democràtic dels mercats financers i de les seves institucions.

Adoptada per la reunió internacional de París els dies 11 i 12 de desembre de 1998.

La mundialització financera agreuja la inseguretat econòmica i les desigualtats socials. Menyscaba les opinions dels pobles, de les Institucions democràtiques i dels Estats sobirans encarregats de defensar l’Interès general: Els substitueix per lògiques estrictament especulatives, que únicament expressa els interessos de les empreses transnacionals i dels mercats financers.

Els ciutadans i els seus representants veuen com se’ls discuteix el poder de decidir la seva pròpia destinació en nom d’una transformació del món presentada com una llei natural. Això genera un sentiment tal d’impotència que afavoreix l’avanç de partits antidemocràtics.

És urgent detenir aquest procés, creant nous instruments de regulació i de control a nivell nacional, europeu i internacional. L’experiència ha demostrat de sobres que els governs no ho faran si no se’ls pressiona. Per a respondre al doble desafiament de la regressió social i de la desesperança política és necessari un impuls enèrgic, cívic i militant.

La llibertat total de circulació de capitals, els paradisos fiscals i el creixement accelerat del volum de transaccions especulatives, arrosseguen als Estats a una embogida carrera per a guanyar-se els favors dels grans inversors. Més de 100.000 milions de dòlars van i vénen cada dia a través dels mercats financers, a la recerca d’un guany instantani, sense cap relació amb la producció ni amb la comercialització de béns i serveis. Un procés tal té com a conseqüència el creixement permanent de les rendes del capital en detriment de les del treball, la generalització de la precarietat i l’extensió de la pobresa.

Les conseqüències socials d’aquesta evolució són encara més greus en els països depenents, assotats de ple per la crisi financera i sotmesos al dictat dels plans d’ajustament del FMI. El pagament dels deutes públics obliga als governs a reduir al mínim els pressupostos i serveis socials i condemna les societats al subdesenvolupament. Les taxes d’interès, molt més elevades que en els països del Nord, contribueixen a destruir les empreses nacionals i es desenvolupen privatitzacions i desnacionalitzacions salvatges per a trobar els recursos exigits pels Inversors.

En tot arreu es qüestionen les conquestes socials. Quan existeix un sistema de jubilació, es Convida als treballadors a canviar-lo per fons de pensions, la qual cosa condueix a sotmetre un poc més les seves pròpies empreses al benefici Immediat com únic Imperatiu, a estendre la zona d’influència de l’esfera Financera i a persuadir als ciutadans de l’obsolescència de les relacions solidàries entre nacions, pobles i generacions. La desreglamentació afecta al conjunt del mercat de treball, i té com conseqüències l’augment de la precarietat i de l’atur i el desmantellament dels sistemes de protecció social.

Amb el pretext del desenvolupament econòmic i de l’ocupació, els grans països no han renunciat a signar un ACORD MULTILATERAL SOBRE LES INVERSIONS (AMI) que donaria tots els drets als Inversors i imposaria tots els deures als Estats. Davant la pressió de l’opinió pública i de la mobilització militant, han hagut d’abandonar el seu projecte de negociar aquest acord en el marc de la OCDE, però la discussió deurà prosseguir en el marc de l’Organització Mundial del Comerç. AL mateix temps els EUA, i també la Comissió europea, prossegueixen la seva croada lliurecambista impulsant la creació de noves zones desregulades a nivell continental o intercontinental (Projecte de l’Associació Econòmica Transcontinental, PET, entre Europa i Nord-Amèrica).

Encara es pot posar fre a la major part dels engranatges d’aquesta màquina de desigualtats, tant entre Nord i Sud com en el mateix cor dels països desenvolupats. Massa sovint s’alimenta l’argument de la fatalitat gràcies a la censura de la informació sobre les alternatives. És així com les institucions financeres Internacionals i els grans mitjans de comunicació (els propietaris dels quals són sovint els beneficiaris de la mundialització) han cobert de silenci la proposta de l’economista americà James TOBIN, premi Nóbel d’economia, de gravar amb un Impost les transaccions especulatives en el mercat de divises. Fins i tot amb un gravamen particularment baix del 0,1%, l’impost Tobin proporcionaria prop de 100.000 milions de dòlars a l’any. Aquesta suma, recaptada essencialment en els països industrialitzats en els quals es troben les grans places financeres, podria utilitzar-se per a les accions de lluita contra les desigualtats, per a la promoció de l’educació i de la salut pública en els països pobres, per a la seguretat alimentària i el desenvolupament durador. Un dispositiu semblant s’inscriu en una perspectiva clarament antiespeculativa, alimentaria lògiques de resistència, tornaria a donar marges de maniobra als ciutadans i als Estats i, sobretot, significaria que la política torna a predominar.

Amb aquesta finalitat, els signants es proposen participar o cooperar amb el moviment internacional ATTAC per a debatre junts, produir i difondre informació, i actuar en comú, tant en els seus països respectius com a nivell continental i intercontinental. Aquestes accions comunes tenen com objecte:

  • posar traves a l’especulació Internacional
  • sancionar als paradisos fiscals
  • impedir la generalització dels fons de pensions
  • promoure la transparència de les Inversions en els països depenents
  • establir un marc legal per a les operacions bancàries i financeres, a fi de no penalitzar als consumidors, més encara als consumidors i als ciutadans (els assalariats de les institucions bancàries poden jugar un paper Important en el control d’aquestes operacions)
  • donar suport la reivindicació de l’anul·lació general del deute. pública dels països depenents i l’ús dels recursos així alliberats a favor de les poblacions i del desenvolupament a llarg plaç, el que molts criden el pagament del “deute social i ecològic”.

D’una manera general, es tracta de:

  • reconquerir els espais perduts per la democràcia en benefici del camp financer
  • oposar-se a tot nou abandó de sobirania dels Estats en nom del pretès “dret” dels inversors i dels mercaders crear un espai democràtic a nivell mundial

ES TRACTA SIMPLEMENT DE REAPROPIAR-NOS TOTS I TOTES
JUNTS I JUNTES, DEL PRESENT I DEL FUTUR DEL NOSTRE MÓN.