Ressaca del #15OstopCETA

15ostopceta

Tot s’ha acabat. La “Tardor en resistència” front al CETA ja s’ha acabat. I cal dir que la setmana ha sigut molt llarga. A mi, que m’he centrat en el treball de difusió en les xarxes socials, encara em fan mal els dits de toquetejar la pantalla del mòbil i tardaré en deixar de somniar amb pardalets i piulades. A més, ahir desdejunava amb una repercussió mediàtica que no es corresponia gens amb les sensacions i la valoració que m’havien acompanyat el dia anterior. D’acord, no hi havien milions de persones en el carrer però, vaja, encara que siga per a distraure’ns de les deliberacions internes dels partits, alguna cosa més esperava. Serà cert això de “la majoria silenciosa”?

Hui, amb el cap més fresc i després de tornar a la realitat, faig una altra anàlisi. Eixir als carrers per a manifestar-se en contra dels tractats depredadors com el TTIP, el CETA i el TISA no és gens senzill. Al menys, no tant com fer-ho front a la guerra, la pobresa o la violència. Evidentment no estic en contra de manifestar-se per aquestes causes, només pense que és més fàcil aconseguir que la gent empatitze amb eixes qüestions que no amb unes sigles que poc diuen per elles mateixa. És difícil que la gent isca al carrer per una cosa que no coneix.

Després de pensar en açò, una nova pregunta ha pres forma en els meus pensaments, mentre intentava concentrar-me en el meu treball. Per què la gent no coneix el CETA?15ostopceta

El treball de denúncia dels moviments socials front al TTIP, el CETA i el TISA ha sigut incansable des del primer moment i, a pesar de la desigual lluita, s’han fet prou avanços que fins i tot han posat en risc l’aprovació del TTIP. Potser cal mirar en una altra direcció per a trobar les causes d’aquest desconeixement generalitzat. Què han fet els actors polítics? Ha existit un debat suficient en la societat o, com a mínim, en els parlaments? Els mitjans de comunicació han complit el seu rol d’informar a la població d’allò que esdevé i li afecta?

El divendres, poques hores abans de les mobilitzacions en tot l’estat en contra del comerç generador de pobresa i desigualtat, la vicepresidenta del govern compareixia després del Consell de Ministres. Com si de un tema menor es tractara, va confirmar el vot favorable del seu govern al tractat amb Canadà. Podien haver-ho dut als parlaments autonòmics, com ho ha fet Bèlgica, però la probabilitat d’un no (com ja ha passat en Valònia) semblava massa risc. Podien haver plantejat el debat en el Congrés, però la minoria parlamentària en la que es troben, segurament els ha fet pensar que tampoc era una bona opció. Fins i tot es podrien haver reservat la possibilitat de plantejar punts a reformar, com ha fet Alemanya per posar un exemple, però tampoc ha sigut el cas i l’acceptació del nostre govern en funcions és absoluta.

Aquest comportament netament antidemocràtic, paternalista i allunyat de la realitat del patiment de moltes persones, només em fa pensar que no s’ha acabat res. Queda molt per fer en les campanyes de denúncia d’aquest model de comerç que per a generar riquesa a uns pocs ofega en la pobresa a la majoria, obri l’escletxa de la desigualtat i atempta amb total impunitat contra el futur del planeta.

Com vos dic, no s’ha acabat res…

Carles Esteve

ATTAC-País Valencià

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *