Els moviments socials, organitzacions de la societat civil i sindicats que formem part de la CAMPANYA PER UNA JUSTÍCIA FISCAL defensem una fiscalitat justa, progressiva, redistributiva i suficient que, respectant el principi constitucional d’orientar l’economia a l’interès general i al bé comú, sostinga un projecte econòmic capaç de redistribuir els ingressos i lluitar contra les desigualtats i la pobresa.

És fonamental comptar amb un sistema fiscal que garantisca els ingressos suficients per sostindré polítiques públiques i serveis socials universals i de qualitat, més encara en un context de crisis derivades de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la inflació, la devaluació salarial; però també on els enormes beneficis extraordinaris de les grans empreses i fortunes són causants en un 92,5% de la pujada de preus.

Les mesures fiscals adoptades pel govern com els gravàmens temporals i extraordinaris a les empreses energètiques i a la banca, o l’impost a les grans fortunes no són suficients per afrontar el repte de transformar un sistema fiscal que segueix beneficiant uns quants privilegiats a costa de una majoria social que lluita per arribar a final de mes.

La utilització dels caus fiscals, la seua impunitat i la dificultat per adoptar les mesures necessàries per a la seua eradicació, tenen conseqüències irreparables per al benestar col·lectiu i el sosteniment de les polítiques de protecció social i els serveis públics essencials per a la ciutadania, com la sanitat, educació i els serveis socials, la importància i les mancances dels quals es posen de manifest en l’actual context de crisi.

Per setè any consecutiu denunciem i reclamem mesures eficaces per a l’ELIMINACIÓ DE LES GUARIDES FISCALS, mal anomenades paradisos fiscals, l’existència dels quals comporta l’afebliment dels ingressos del sistema tributari de molts països.

Les dades són contundents:

• La llista espanyola de caus fiscals, o jurisdiccions no cooperatives continua sent insuficient tant per la seua manca de claredat sobre els criteris per definir com a tal un territori, com per no incloure a la llista Holanda, Irlanda i Luxemburg que, per la competència fiscal deslleial i pràctiques agressives, són les causants de les pèrdues fiscals més grans a la resta de països.

• L’any 2019 Espanya va tindre unes pèrdues d’ingressos tributaris al voltant de 4.100 milions d’euros com a resultat del desviament artificial de beneficis empresarials cap a caus fiscals.

• Segons Oxfam Intermón, el resultat que van obtindre en conjunt les empreses de l’IBEX 35 el 2021 va ser un 63 % superior al del 2019, abans de la irrupció de la pandèmia.

• El 2020 les empreses de l’Ibex 35 van sumar 744 filials en caus fiscals, 4 més que el 2019.

• Els 36 principals bancs europeus registren el 14% dels seus beneficis en caus fiscals.

• Al febrer de 2023, la UE va actualitzar la llista de caus fiscals, perdent l’oportunitat d’acabar amb ells i recuperar milers de milions d’euros, en no incloure països amb taxes impositives corporatives zero, com les Bermudes i les Illes Caiman, i ignorant els caus fiscals de la UE, com Luxemburg, Països Baixos i Irlanda.

Des de la CAMPANYA PER UNA JUSTÍCIA FISCAL de la Comunitat Valenciana demanem al govern espanyol i a la Unió Europea que disposen accions eficaces encaminades a reforma del sistema tributari en conjunt i a l’ELIMINACIÓ DELS CAUS FISCALS.

AL GOVERN ESPANYOL

• Actuar amb responsabilitat i valentia a l’hora d’actualitzar la llista negra espanyola de caus fiscals, aplicant els principis de la Llei de mesures de lluita contra el Frau Fiscal aprovada el juliol de 2021 que reconeix la necessitat d’actualitzar els criteris i el llistat per integrar els principis d’equitat fiscal i de transparència com són nivells baixos o nuls de tributació, l’aplicació de règims preferencials, pràctiques fiscals agressives o facilitats per a la creació d’estructures societàries sense substància econòmica real destinades a canalitzar artificialment beneficis.

• Liderar el treball al si de la Unió Europea perquè s’incloga de forma automàtica a la llista negra tots els països els tipus impositius dels quals siguen molt baixos o nuls, i perquè s’aplique el mateix nivell d’escrutini als països europeus que als no europeus.

• Crear un registre públic a Espanya que arribe als propietaris reals, finals i efectius de totes les societats pantalla i comptes bancaris, trencant així amb l’opacitat de les societats offshore.

• Acabar amb la fugida de beneficis empresarials a caus fiscals i la infratributació de les grans empreses. Amb aquesta finalitat, el govern espanyol hauria de liderar el marc de transposició europea de l’acord global sobre l’impost mínim de societats, considerant la possibilitat que qualsevol país eleve aquest mínim efectiu per sobre del 15%.

• Impulsar la promoció de “Zones Lliures de Paradisos Fiscals”, mitjançant un mecanisme que impedisca contractacions públiques, en qualsevol dels àmbits de govern, a empreses que operen a través de paradisos fiscals, per elles mateixes o per les que utilitza a la seua cadena de producció. Així com, impedir que arriben a ser adjudicatàries de finançament públic, accés als fons i ajuts públics com els de la UE destinats a la recuperació. De la ateixa manera, promoure el veto a càrrecs públics que disposen de comptes bancaris en aquests territoris.

• Restringir les bonificacions i exempcions fiscals que contribuïsquen i deriven en frau, o en la fallida de la igualtat de les persones i la progressivitat fiscal que proclama la Constitució espanyola per a tota la ciutadania. Qui més en té ha de pagar més.

• Reforçar l’impost als beneficis extraordinaris, ampliant-lo a tots els sectors, configurant-lo de manera permanent perquè actue com un amortidor automàtic que s’activaria en crisis futures o situacions inesperades amb un fort impacte distributiu a la societat. Amb vista a la seua implementació, serà crucial observar les mesures considerades per evitar el trasllat al consumidor final.

• Treballar per l’harmonització fiscal de les comunitats autònomes.

A LA UNIÓ EUROPEA:

• La inclusió automàtica a la llista negra de les jurisdiccions amb impostos corporatius nuls o molt baixos, aplicant als països de la UE el mateix nivell d’escrutini que a països tercers.

• Els règims fiscals amb taxes impositives per sota del mínim global de l’OCDE del 15% s’han de considerar potencialment nocius si les empreses no tenen una activitat econòmica real a la jurisdicció en què operen.

• La revisió de la definició actual “d’activitat econòmica real” i de “presència econòmica substancial”, proporcionant una descripció clara de la quantitat precisa i “adequada” de volum de negocis i personal que una multinacional ha de tindre en una jurisdicció.

• Adoptar sancions per als països de la UE que mantinguen mecanismes de competència fiscal deslleial.

A les properes eleccions de maig i desembre de 2023, els partits polítics tenen una nova oportunitat per reprendre la senda marcada pel “Llibre Blanc de la Reforma Fiscal” i avançar cap a una fiscalitat progressiva i justa, que garantisca la suficiència de recursos per un estat del benestar fort i eficaç.

València, 3 d’abril de 2023

Campanya per una Justícia Fiscal CV : AVEBC, ATTAC PV, CCOO PV, CVONGD, EAPN CV, Gestha, Intersindical Valenciana, Pobresa Zero, Red Enclau, Oxfam Intermón, UGT PV

_______________________________________________

ATTAC País Valencià no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.