EL SISTEMA FISCAL S’ENFONSA, LA VIDRIOLA DE L’ESTAT FALLA 

DIA D’ACCIÓ GLOBAL

PER L’ELIMINACIÓ DELS PARADISOS FISCALS

3 d’abril 2021

La CAMPANYA PER UNA JUSTÍCIA FISCAL unim les nostres forces per denunciar i reclamar l’ERRADICACIÓ DELS PARADISOS FISCALS com un dels instruments més mortífers que comporta un afebliment dels ingressos del sistema tributari de molts països. Els abusos en la utilització dels paradisos fiscals, la impunitat a l’hora d’atallar-los i la falta de voluntat política per a adoptar les mesures necessàries tenen conseqüències irreparables per al benestar col·lectiu i el sosteniment dels serveis públics essencials per a la ciutadania, com la sanitat pública i els serveis socials, la importància i les mancances dels quals s’han posat especialment de manifest en aquest últim any com a conseqüència de la crisi sanitària i social provocada per la pandèmia de la covid_19.

ELS PARADISOS FISCALS:

 No tenen cap justificació econòmica d’interés per al bé comú i serveixen als interessos de les elits econòmiques i de les grans corporacions i transnacionals, que els utilitzen com a via d’elusió d’impostos, i deixen la porta oberta a delinqüents financers i criminalitat organitzada.

• Afebleixen la possibilitat d’invertir en un model de sanitat pública i universal de qualitat i en polítiques públiques que garantisquen els drets fonamentals de la
• Els diners que operen en paradisos fiscals no paren de créixer. La riquesa individual oculta en paradisos fiscals podria suposar un 12 % del PIB mundial. Pràcticament la meitat dels beneficis internacionals de les grans empreses es declaren en paradisos
• El 95 % de les empreses de l’IBEX tenen filials en paradisos fiscals i més de la meitat del comerç mundial passa per paradisos
• Els 20 principals bancs europeus, registren el 26 % dels seus beneficis en paradisos
• L’any 2021, la llista negra de paradisos fiscals aprovada pel Consell de Ministres de la UE ha inclòs 17 països, però no ha mirat en el seu pati posterior, i ha deixat fora països europeus clars candidats per complir els requisits per a ser qualificats com a És el cas de Xipre, d’Irlanda, de Luxemburg, de Malta i dels Països Baixos.

LA DESIGUALTAT I LA POBRESA SÓN OBSCENES

 La crisi econòmica i social derivada de la pandèmia està provocant que 150 milions de persones més, segons les Nacions Unides i el Banc Mundial caiguen en l’extrema pobresa entre 2020 i 2021, i que augmente el percentatge de la població mundial en aquesta situació per primera vegada en 22 anys fins al 8,8 % de la població mundial. La FAO considera que en 2021 la pandèmia provocarà que més de 700 milions de persones patisquen fam en el món, especialment a Àfrica subsahariana i a Amèrica Llatina, i que es retrocedisca 10 anys en la lluita contra la fam a aquestes regions.

La vulnerabilitat dels sistemes tributaris afebleix les respostes dels estats davant les polítiques econòmiques, marcades pel liberalisme més salvatge. És una recepta les conseqüències de la qual agredeixen durament les persones en situació de major vulnerabilitat, accelera la precarització de l’ocupació, retalla la inversió directa en educació, sanitat, habitatge i serveis socials i erosiona el sistema públic de pensions. Una triple crisi el saldo de la qual és l’augment de la pobresa i una desigualtat major.

EL SISTEMA FISCAL S’ENFONSA, LA VIDRIOLA DE L’ESTAT FALLA

•  La UE estima que deixa de recaptar cada any, en el conjunt dels seus estats, 000 milions d’euros per l’evasió fiscal de persones físiques, 35.000 milions en l’impost de societats i 50.000 milions en l’IVA transfronterer.
• L’any 2019 la pressió fiscal a Espanya va ser del 34,76 % del PIB, un 5,7 % inferior a la que suporten els països de la zona euro, la qual cosa suposa una pèrdua de recaptació de 70.900 milions d’euros.
• El sistema tributari espanyol continua depositant la càrrega impositiva en el treball i el consum, davant de la riquesa i del La gran majoria de la recaptació prové de l’IRPF i IVA. El 83 % del total recaptat continua recaient sobre les famílies (treball i consum essencialment) davant d’un 11 % generat a través de l’Impost de Societats.
• Les petites i mitjanes empreses van pagar prop del 15 % d’Impost de Societats sobre els seus beneficis, mentre que les grans empreses en van pagar una mitjana del 6,6 %, i les 135 més grans un 3,3 %. Els bancs i les caixes d’estalvi en van pagar una mitjana del 4,5 %.

ACCIONS PER A l’ERRADICACIÓ DELS PARADISOS FISCALS

 Davant aquesta realitat cruel i inconstitucional de secessió tributària de la riquesa i gran riquesa, des de la Campanya per una Justícia Fiscal animem la societat a organitzar una resposta ferma i unida contra els paradisos fiscals, i exigim als nostres representants polítics triats democràticament accions per a anar avançant en el camí de la seua inajornable erradicació. Entre aquestes destaquem:

1. Aprovació urgent de la Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau que s’està tramitant en el Congrés dels Diputats, per a la incorporació del Dret de la Unió Europea a l’ordenament intern en l’àmbit de les pràctiques d’elusió fiscal. Aquesta llei ha d’establir una llista de paradisos fiscals més ambiciosa, establida amb criteris objectius i més transparència i que sancione les empreses que utilitzen aquests territoris de baixa tributació.
2. Reforma del sistema fiscal internacional mitjançant un acord global ambiciós i just en l’OCDE sobre on han de tributar les grans empreses i el mínim global sobre quant han de
3. Promoure “Zones lliures de paradisos fiscals”, mitjançant un mecanisme que impedisca contractacions públiques, en qualsevol dels nivells de govern, a empreses que operen a través de paradisos fiscals. Així com impedir que arriben a ser adjudicatàries dels fons de la UE destinats a la recuperació. D’igual manera, promoure el veto a càrrecs públics amb comptes bancaris en aquests
4. Pressionar a la Unió Europea perquè:

•  Actualitze la llista negra de paradisos fiscals i hi incloga els països europeus amb impostos de societats per davall del 12,5 % o nuls, com és el cas de Xipre, d’Irlanda, de Luxemburg, de Malta i dels Països Baixos
• Adopte sancions per als països de la UE que mantinguen mecanismes de competència fiscal
• Impulse una base comuna consolidada per a l’impost de societats sobre l’activitat en el conjunt de la UE i un tipus mínim que pose fi a les guerres

5. Impulsar millores substancials a les recentment aprovades “Taxa Tobin” – impost a les transaccions financeres perquè tinga una capacitat real de dissuadir l’enorme flux especulatiu, i a la “Taxa Google” – impost sobre determinats serveis digitals. S’haurien d’augmentar els tipus impositius per a incrementar la recaptació i destinar-la a erradicar la pobresa i les desigualtats.

ACCIONS QUE PROMOGUEN LA JUSTÍCIA FISCAL

1.  En compliment de la Constitució, exigir que la política fiscal siga justa, progressiva, redistributiva i suficient per a garantir el finançament que blinde els drets humans i socials, com la sanitat, l’educació i d’altres polítiques i serveis
2. Davant el cost econòmic i social provocat per la pandèmia de la covid-19, adoptar mesures de solidaritat que suposen una major tributació real en aquells sectors on hi ha beneficis extraordinaris i per part dels més
3. Espanya rebrà 000 milions d’euros del Pla de recuperació per a Europa en 6 anys (2021- 2027), la meitat dels préstecs i la meitat de subvencions. És imprescindible que es destinen els fons previstos a reparar els danys econòmics i socials immediats causats per la pandèmia del coronavirus.

EL SISTEMA FISCAL S’ENFONSA, LA VIDRIOLA DE L’ESTAT FALLA

Els paradisos fiscals vulneren els nostres drets i soscaven la democràcia

 CAMPANYA PER UNA JUSTÍCIA FISCAL

AVF-EBC, ATTAC PV, CCOO PV, CVONGD, EAPNCV, Gestha, Intersindical Valenciana, Pobresa Zero, Red Enclau, UGT-PV i Oxfam Intermón