Domenico Tinelli.

L’Europa dels moviments socials torna a la normalitat. Aquest és el missatge principal llançat per » 2022 Florència «, la reunió continental organitzada en la capital toscana amb motiu del vinté aniversari del Fòrum Social Europeu en 2002.

L’acte, que va tindre lloc del 10 al 13 de novembre, es va dividir en 45 cites i una gran assemblea plenària al Centre de Congressos (Palaffari) de la ciutat, amb la participació global de més de 700 delegats en representació de 155 organitzacions europees, entre elles ATTAC, el Moviment Europeu de l’Aigua, Transform Europe, Institut Transnacional, Moviment Federalista Europeu, Unió de Federalistes Europeus, Societat Civil Europa.

Van assistir fins a 25 països, des de Dinamarca fins a Grècia , des de Portugal fins a Hongria i Espanya , amb veus de l’Iran, l’Iraq, Líbia, el Brasil i una connexió en línia amb l’Assemblea de la Terra a Amèrica Llatina i els activistes presents en Sharm el-Sheikh, a Egipte, amb motiu de la Cop27 .

Més enllà de la intenció de celebració del Fòrum de 2002, «2022 Florència» va ser sobretot una oportunitat per a començar a reflexionar sobre com el moviment social europeu pot articular i proposar una resposta col·lectiva a la crisi ecològica i el model social i econòmic que afecta el nostre continent i, més generalment, al planeta.

Partíem de la constatació que l’anàlisi realitzada en 2002 era correcte: llavors, el primer Fòrum Social Europeu denunciava la financerització de l’economia i proposava, davant l’esclat de la crisi de les hipoteques subprime i la fallida de Lehman Brothers, mesures concretes per a reduir la monstruoses dimensions de l’economia financera i especulativa, començant per l’impost a les transaccions financeres. Novament, el Fòrum va plantejar la centralitat del tema climàtic i ambiental, indicant solucions per a una transició ecològica efectiva, la va discutir sobre renda bàsica, renda ciutadania, l’accés a béns comuns, socials i naturals, com a aigua, a aliments i a medicaments.

Globalització sense regles
En el seu moment, el moviment va lluitar contra les multinacionals farmacèutiques per a garantir l’accés a medicaments vitals contra la SIDA a milions de persones en situació de pobresa o precarietat; hui es tracta d’alliberar de patents les vacunes contra el COVID-19 .

Però tindre raó no va ajudar. En els últims vint anys ha prevalgut el model liberal basat en el mercat i la globalització sense regles, en la precarietat del treball i de la vida, en la privatització dels béns comuns, en el creixement coste el que coste i en l’explotació temerària dels recursos naturals. Malgrat les contínues crisis, aqueix model ha guanyat: perquè ha sabut convèncer, perquè ha venut la il·lusió de ser l’únic model possible.

La reflexió a Florència es va desenvolupar entorn de tres preguntes principals: cap a on va Europa en aquest món que canvia ràpidament?. Com es pot vèncer el consens que guanya l’extrema dreta? Però, sobretot, com convèncer a la ciutadania que és possible un model alternatiu, en un moment històric caracteritzat per una baixa participació i una “democràcia buidada”?

En altres paraules: per què no podem influir en les agendes polítiques nacionals i de la UE?. Per què no és possible parlar i involucrar a aqueixa massa de gent que està afectada per les crisis del nostre temps, per la guerra, per la precarietat del treball, per l’alt cost de la vida, però que roman tancada en el ressentiment, en una soledat irada, el caldo de cultiu de la dreta? Com parlar-li als qui no estan ja actius i involucrats en organitzacions i moviments socials, a aqueixa “majoria silenciosa” que no participa en assemblees i manifestacions?

Una primera resposta es refereix als continguts i consisteix a potenciar el ja existent, per a convertir-ho gradualment en una proposta alternativa al model liberal. Com els moviments pel clima i pel medi ambient, començant pels de nova generació com els Fridays for Future; els moviments per la igualtat de gènere, per la dignitat del treball i contra la precarietat; moviments per la defensa dels béns comuns, com l’aigua, l’energia i altres recursos planetaris.

O, novament, cap a les pràctiques que ja prefiguren l’alternativa: de l’agricultura tradicional a les comunitats energètiques; des de l’economia social i solidària fins a les iniciatives d’ajuda mútua i banca ètica, per a arribar a les múltiples experiències de comunitarització, cura i creació de béns comuns.

La segona resposta és organitzativa, per a anar més enllà de les fragmentacions temàtiques, geogràfiques i fins i tot generacionals que han caracteritzat i afeblit el moviment de l’Europa social en els últims vint anys. “2022 Florence” va finalitzar amb l’acord per a crear una taula de relació estable i permanent entre organitzacions i moviments europeus, amb reunions periòdiques i l’objectiu de planificar mobilitzacions globals de la societat civil, començant per una AlterCop amb motiu de la pròxima conferència climàtica de Nacions Unides .

Qui sap si no serà un començament, el primer pas per a crear una massa de pensament i acció que represente un punt de referència per als qui no es resignen a l’hegemonia del pensament liberal únic i són capaços de proposar un model diferent i sostenible de governança.

Publicat originàriament a Voxeurope

——————————

ATTAC País Valencià no s’identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.